#NordicCampBCteam, quasi ho petem!
L’esquí nòrdic és l’art de lliscar sobre un esquí. Alternativament.
El cap de setmana del 25 i 26 de gener de 2014, serà recordat com el cap de setmana en què nou membres del #BCteam es van atrevir a aparcar les vambes de córrer (dins la maleta, per si de cas) i van viatjar a La Cerdanya per a aprendre i practicar esquí de fons o esquí nòrdic o esquí de camp a través, cross-country esquí (no, si per noms no serà).
Caravana a la neu
L’aventura comença el divendres 24 per la tarda, però el dia es lleva amb una mala notícia, l’Isaías i l’Aida són baixa per culpa de la grip (unes baixes molt lamentades!). Aquesta mala notícia s’afegeix a les també males previsions meteorològiques. Els homes del temps porten tota la setmana anunciant un canvi de temps amb notable baixada de les temperatures, forts vents i importants nevades, inclús a cotes baixes.
Però com que #estonosepara i res no atura el #BCteam, repartits en tres cotxes, anem sortint de Barcelona segons disponibilitat i ni rastre de la nevada de ½ metre en tot el camí. Passat el túnel del Cadí cauen algunes gotes en estat líquid, però la temperatura ambient no faria encongir ni al més fredolic.
El punt de trobada és una tasca de Bellver de Cerdanya, un local que es caracteritza per oferir als seus clients entrepans kilomètrics, ja sigui en horitzontal o en vertical (foto h, foto v i foto w). Per a fer baixar els entrepans abans d’anar a dormir, res millor que un torneig de futbolin al Guirigall, el pub que en poc més de 24 hores esdevindrà la «Petri-Disco» de Bellver.
Ens allotgem a l’alberg Can Ribals en una habitació de 10 amb vistes al Cadí (foto1, foto2, foto3 i meta foto). La nit passa sense grans sobresalts… bé, sentim alguns crits, però res alarmant. Compartim habitació i compartim taula d’esmorzar.
El dissabte s’ha llevat mig tapat, però novament sense neu ni fred i, amb l’esperança de què el dia aguanti, enfilem cap a l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa.
Nòrdic Camp, dia 1
El Sergi Benaiges Robusté, un dels tècnics del Nòrdic Camp, ja ens espera sota la carpa de Salomon. Fem les presentacions i el Sergi ens dóna un obsequi del patrocinador a cadascú, una funda per als esquís de fons. Tot seguit anem a buscar l’equip d’esquí nòrdic, les botes, els esquís i els pals.
El patito… #cuacuac
Abans de començar a fer els exercicis, el Sergi ens fa «un discurs» sobre les fases, els ritmes i les corbes d’aprenentatge. Ens diu que ens disposem a aprendre una nova disciplina en grup i que cadascú anirà assimilant els conceptes i assolint els nivells de manera diferent. Pot ser que uns progressin ràpidament durant la fase inicial i que llavors s’estanquin a la fase de desenvolupament o que, per contra, algú que sembla encallat a la fase inicial, una vegada assentades les bases, evolucioni molt ràpidament en la fase de desenvolupament.
Ens demana que sobretot tinguem paciència i que no ens desanimem si tenim la sensació que no avancem o que ens surt pitjor que al veí.
(No recorda aquella famosa màxima del nostre Míster: «ni somos tan malos cuando nos va mal, ni somos tan buenos cuando nos va bien«?)
Triple o res
Ja amb les botes als peus, però encara sense els pals i els esquís, aprenem a fer la posició bàsica i fonamental de l’esquí de fons, la triple flexió compensada. És tan important mantenir aquesta posició que, encara que ens trobem un os de dos metres al mig del camí, no l’hem d’abandonar mai.
A manca d’animals salvatges, el que fem és donar empentes (suaus) a un company mentre aquest va caient a mans d’un tercer intentant no perdre mai la TFC (foto).
La triple flexió compensada consisteix en flexionar turmell, genoll i maluc, de manera que el pes del cos quedi ben repartit a tota la planta del peu, no només als talons, i així puguem dominar els esquís. La TFC, a més, actua com una molla que ajuda a absorbir les irregularitats del terreny i facilita el poder pujar o baixar el centre de gravetat.
Aquesta posició es completa amb una retroversió pèlvica, un treball de CORE que ens protegirà les lumbars i farà que el tronc funcioni com un autèntic fulcre, que de fet és el que realment és. Amb el CORE activat, aconseguirem un major equilibri i que braços i cames treballin correctament.
Els clàssics no passen de moda
Ens calcem els esquís i ens dividim en dos grups. Per un costat els de clàssic i per l’altre els de patinador o lliure.
A l’esquí de fons es distingeixen dos estils, el clàssic i el patinador o lliure. Al clàssic els esquís avancen en paral·lel per dins unes traces i els moviments que fa l’esquiador/a són semblants al córrer o al caminar, amb un moviment de braços gairebé sempre alternatiu, això és avançant el braç de la cama contrària. Per contra, al patinador el moviment dels esquís és divergent, semblant al patinatge sobre gel o sobre patins en línia, i els dos braços treballen simultàniament.
El Cesc, el David, la Iolanda, el Joan, l’Oriol i el Roger faran clàssic amb el Sergi, mentre que la Carolina, el Jose i la Pilar, patinador amb l’Eduard.
L’art de lliscar sobre un esquí
Encara que hi hagi dos estils diferents, que a més es practiquen amb material lleugerament diferent, l’essència de l’esquí de fons és la mateixa, lliscar sobre un esquí, i el principi també és el mateix, transferir tot el pes del cos d’un esquí a l’altre. Aquest és el veritable secret de l’esquí de fons, el que ens permetrà impulsar-nos i lliscar. Qui domini aquest secret, tindrà el poder nòrdic a les seves mans i als seus peus!
Comencem fent exercicis per a familiaritzar-nos amb el medi i el material. Deixem els pals de banda i fem salts i girs sobre nosaltres mateixos. Llisquem sobre els dos esquís, o sobre un, tot baixant per un pendent suau (foto rampa salt de trampolí i foto grulla nòrdica). Ens impulsem amb una cama i intentem lliscar sobre l’altra el major temps possible… Exercici i repetició. Ens caiem i ens aixequem (foto), aquest sí que el repetirem vegades!
Moment de fer una pausa per a assimilar els coneixements i per a d’avituallar-nos amb beguda isotònica, fruita i galetes que ens han preparat sota la carpa de Salomon (foto).
Bola de Drac Z
Ara ve quan introduïm braços i bastons, i els conceptes alineació dels segments, coordinació i sincronització agafen més força. (I ara també ve quan l’acabem de liar del tot).
Els braços no seran per a equilibrar-nos, ni per a compensar moviments ni desequilibris. Teòricament, els braços i els pals són únicament per a impulsar-nos. Per tant han d’anar en la trajectòria del moviment, amb una lleugera flexió i situats prop del cos, és a dir «alineats amb els segments», els segments que formen el nostre cos, els esquís, les traces, la trajectòria… Així que oblidem-nos d’esquiar a l’estil «Son Goku quan fuig«, que és com el Sergi anomena als que porten/portem els braços separats del cos i amb el colze flexionat.
Comencem a aprendre els passos bàsics de l’esquí de fons. Al clàssic es comença pel pas alternatiu, que consisteix en lliscar per sobre la neu com si caminéssim, avançant una cama i clavant el pal de la cama contrària (foto).
Al patinador el més bàsic és fer el 2-1, que vol dir dos moviments de cames per un impuls de braços. El 2-1 pot ser de dreta o d’esquerra segons si clavem els dos pals simultàniament amb una cama o amb l’altra. Quan ja ho tens amb una cama, costa de passar a l’altra!
Tant els de clàssic com els de patinador hem d’intentar lliscar sobre una cama el major temps possible fent aquests pasos. Això ho aconseguirem treballant l’equilibri, que sempre és millor si el portem treballat des de casa, ens diu el Sergi.
El bucle del CORE
Si l’equilibri no ha de venir dels braços, haurà de venir del CORE (que ja l’hem de tenir activat per a protegir les lumbars i aplicar la força correctament). Si tenim un core fort tindrem més equilibri per a practicar l’esquí nòrdic i podrem aplicar millor la força, i si fem esquí nòrdic, també estarem enfortint el core i a nosaltres mateixos. És el que se’n diu «el bucle del core».
Però tenir un CORE fort no només és cosa dels esquiadors de fons, els corredors i en especial els maratonians o ultramaratonians també en poden treure un bon profit. Un core ben activat ens manté rectes i amb el centre de gravetat alt, d’aquesta manera les cames es poden moure amb més facilitat i la gambada és més efectiva. Amb un CORE fluix, a mesura que van passant els kms i va augmentat la fatiga, el tronc es doblega i el centre de gravetat comença a baixar i, com a resultat, ens costa més avançar i encara hem d’esforçar-nos més per moure les cames, la gambada es fa més curta i acabem per arrossegar els peus i en el pitjor dels casos, ensopegant i caient. (Gif animado del corredor nº24)
Després d’aquest incís matxacon sobre el CORE, fem una pausa per a recuperar forces amb entrepans i #flectobirs al bar de l’estació.
Be water my friend (vídeo)
Després de la pausa ens costa una mica arrancar, però ens hi tornem a posar, que hi ha ganes d’intentar fer alguna ruta.
Introduïts els braços, ara comprovem perquè diuen que l’esquí de fons és un esport tan complet. Si és que no et queda ni un sol múscul en repòs, sobretot a les pujades! Però ja és el que volíem, fer un entrenament creuat i posar-nos forts.
Fem uns quants exercicis més intentant recordar tot el què hem après: flexionar, lliscar, transferir el pes, impulsar-nos cap al davant, mirar cap al davant també, els braços, «cantejar«… Ara és quan la Carolina exclama «Ufff, més concentració que a la facultat!!!«. #frasedeldia
Ja comença a aparèixer una mica de cansament, i abans de saturar-nos és millor aturar-se un moment, intentar eliminar tensions innecessàries, relaxar-se, anar poc a poc, no pensar tant, posar la ment en blanc i deixar que tot flueixi.
Dar cera, pulir cera (vídeo)
A última hora del dissabte ens imparteixen una classe teòrica sobre el material d’esquí nòrdic i el seu manteniment. Al #BCteam som gent d’acció, i el cert és que tot el que no sigui sumar kilòmetres no ens motiva tant (foto). Malgrat tot, veure com són i com funcionen els esquís de nòrdic, ens ajuda a trobar respostes i explicacions al que hem experimentat durant les hores de pràctica, especialment en el cas dels que vinguin de l’esquí alpí.
En contrast amb els esquís d’alpí, els esquís de nòrdic són més llargs i sobretot més estrets, d’uns 4 o 5 cm d’ample, per tant serà una mica més difícil mantenir l’equilibri a sobre. A més, els esquís de fons no tenen cantells metàl·lics. Els cantells ens frenarien i a l’esquí nòrdic interessa que tota la força que fem (i més!) serveixi per a avançar, ja que no sempre tenim la gravetat a favor. Com a conseqüència, els viratges i, una cosa tan senzilla com és fer cunya es compliquen lleugerament amb l’esquí de fons. Per a fer cunya ja no en tindrem prou amb obrir les cues dels esquís, haurem de fer una torsió interna de turmell i haurem de flexionar molt més les cames (i baixar el cul) que amb uns esquís i unes botes d’alpí. Però no ens espantem, que les pendents tampoc són les mateixes, ni de bon tros!
Una altra característica molt important dels esquís de fons és la seva forma arquejada. El pont, la part central de l’esquí, quan està en repòs no té contacte amb la neu. A l’hora de carregar el pes sobre l’esquí, ja sigui per a impulsar-nos i/o evitar retrocedir per una pendent, és quan el pont de l’esquí entra en contacte amb la neu. Per aquest motiu és important saber el pes de l’esquiador, ja que en funció del nostre pes necessitarem uns esquís amb un pont més o menys rígid.
Els esquís de clàssic i de patinador tenen algunes diferències entre sí. Els esquís de clàssic tenen una espàtula (la punta de l’esquí) amb una corba més pronunciada i, tant per a les pujades com per a la impulsió, necessiten un sistema «anti-reculant». Aquest sistema es troba a la part de la sola de l’esquí que hi ha sota el pont i consisteix en unes escates (o micro-escates) o en unes ceres que s’adhereixen a la sola. Els esquís de ceres són els que utilitzen els esquiadors experimentats.
Els esquís de patinador són un pèl més curts que els de clàssic, tenen l’espàtula més plana i la sola llisa, ja que per evitar recular i per a la impulsió es fan servir els cantells interns de l’esquí.
Les botes d’esquí nòrdic també són diferents entre sí. De fet les de clàssic són més semblants a unes vambes de córrer que a unes botes. La sola és flexible, ja que amb el clàssic flexionem el peu, i el turmell queda lliure. Per contra, les botes d’estil patinador tenen la sola rígida i són més altes per tal de protegir el turmell, semblants a les botes d’uns patins.
Una peculiaritat de l’esquí nòrdic és que els talons estan lliures, les fixacions només agafen la punta de les botes. De fet, totes les modalitats d’esquí que es practiquen amb el taló lliure es consideren modalitats nòrdiques, fins i tot els salts de trampolí. (Eiii, això no ho sabíeu, eh? Nosaltres tampoc.)
L’única diferència entre els pals de clàssic i de patinador és la seva longitud. Al clàssic els pals són més curts i van del terra fins a l’aixella o espatlla de l’esquiador/a. Per al patinador són una mica més llargs, han d’arribar entre la barbeta i el nas.
Per a que els esquís llisquin o s’agafin a la neu, com en el cas dels esquís de clàssic que no tenen escates, s’utilitzen unes ceres i parafines especials. Les parafines fan que llisquin, mentre que les ceres són per adherir-se a la neu. Els esquís de patinador s’han de parafinar al llarg de tota la sola i no cal fer servir ceres. Mentre que als de clàssic només s’han de parafinar les espàtules i les cues, el pont s’ha de deixar sense parafinar, ja que és on hi ha escates si en té, o sinó, és on s’hi hauran de posar les ceres. El Sergi ens explica que existeixen ceres i parafines diferents segons les condicions i temperatura de la neu. Encerar els esquís és tota una ciència (que a més no és exacta), impossible d’aprendre en un dia i encara menys en una hora! Ufff, per sort existeixen els esquís de clàssic amb micro-escates i les parafines universals per a tot tipus de neu.
Comprovem que l’esquí nòrdic pot arribar a ser un esport molt tecnificat quan es practica a un alt nivell i es vol obtenir un rendiment elevat.
Acabem la classe sobre material parafinant uns esquís de patinador (foto). Dar cera, pulir cera. #elconcepte
Quasi ho peto
Ja de tornada a l’alberg, és el moment de la dutxa reparadora. Cal dir que l’alberg està força net en general i que a les habitacions no s’hi passa fred. A més, als dissabtes a les 6 de la tarda, conviden a xocolata desfeta.
Però com que majoritàriament som més de birres, decidim prescindir de la xocolata i anar a fer una mica de turisme i visitar Martinet de Cerdanya. Concretament visitarem el bar de l’Hostal Cadí fins a l’hora de sopar. Amb birres, vida social, anècdotes i batalletes, el temps ens passa volant.
Seguint la recomanació que ens ha fet el Miki, hem reservat taula per a sopar al restaurant Cal Lliuret de Travesseres, just uns pocs kms més amunt de l’alberg. L’especialitat de la casa són els arrossos que cuinen per a un mínim de dues persones. Del màxim no diu res, però ens contenim i demanem un arròs de ceps amb costella de porc i botifarra negra per a 9/pax (fOtO). No en queda ni un gra, i això que per a fer més curta l’espera ens hem demanat coca de verdures, cargols picants, patates braves… per a compartir. La veritat és que avui estem que ho petem, i el sopar també ho ha petat!
Sortim del restaurant i sentim que la nit ens crida. Ens crida des del Bellver, però ho podem sentir igualment. Així que cap a Bellver, que hi falta gent!
Una parada a l’alberg i dos baixes. La resta seguim la crida. #vamosalla!
Fem cap a una «cerveseria» que també té futbolin. Posem un euro i tornem a fer unes quantes partides gratis #estonosepaga.
Les següents birres/copes les fem al Guirigall, que avui està molt més animat, hi ha força ambient, música i una pista de ball (digues-li pista de ball, digues-li escenari) buida! Condicions ideals per a que es converteixi amb una Petri-Disco. Ballem sense parar, ara en pas alternatiu, ara en simultani. El DJ ja pot punxar Highway to Hell o Gangnam Style que nosaltres som els putos amos de la pista! Alguna espontània intenta colar-se entre nosaltres, però no aguantarà ni mig minut seguit.
Fins i tot a la pista de ball és difícil de seguir el nostre ritme 😛 (aquest cop no hi havia paparazzi).
Nòrdic Camp, dia 2
Com que al #BCteam ens van els reptes, per a afegir una mica més de dificultat al tema, el diumenge al matí ens presentem a l’estació d’Aransa amb algunes hores de son de menys i potser encara amb algun mil·ligram de CH3CH2OH (C2H6O) de més. En la majoria dels casos, no és res que no pugui solucionar un cafè extra, però els casos «més greus» acabaran necessitant una migdiada al cotxe (d’això no hi ha foto).
Avui fa un dia esplèndid, però durant la nit ha glaçat i ens hem trobat els vidres dels cotxes completament coberts de glaç. Per sort l’Oriol ha escalfat una ampolla d’aigua al microones i hem pogut desfer el gel dels vidres. #teambuilding
Degut a la glaçada, la neu està més dura, però a les pistes llueix el sol i no fa ni vent, ni fred. Ens acabarà sobrant alguna peça de roba.
El grup de patinador pateix una baixa. A la Carolina, un problema amb una de les botes li ha provocat una ampolla a l’interior d’un peu, el que fa molt difícil que pugui «cantejar» i per tant, seguir fent patinador. Així que es canvia de grup i aprendrà a fer dos estils diferents en dos dies, tot un repte!
Ola k ase, esquia o k ase?
Després d’uns exercicis d’escalfament i de refreshing de tot el que hem aprés, per fi arriba el moment més esperat per tots, el moment de sortir a fer una ruta i de posar en pràctica els nostres progressos.
El grup de clàssic farà una volta al circuit blau Pedres Blanques d’aproximadament 6km i 150m de desnivell positiu. Per la seva banda, el grup de patinador pujarà fins al Mirador d’Aransa, circuit vermell d’aproximadament 9km amb 330m de desnivell positiu. (Què us sembla poca cosa? sí, segur? Doncs us reptem a que ho comproveu vosaltres mateixos!)
Al llarg dels circuits posem en pràctica els passos i tècniques que hem aprés per a avançar pel pla, per les pujades, baixades, per als viratges, per a regular la velocitat… Ufff, com cansen les pujades, però no ens queixem, que estem augmentant els nivells de VO2max (foto), i com costa dominar aquests esquís a les baixades (foto)!
Les baixades… n’hi ha que utilitzen mètodes una mica… ehem (ara sí que hi ha foto :-P). Malgrat tot, ara sí que sentim la velocitat i xalem amb els descensos (fotooooooooo) i, donada la nostra naturalesa competitiva, és inevitable que també hi hagin piques a les pujades (foto, foto). Al final, tampoc hi falten les caigudes, les rialles i les caigudes dels que han rigut o dels que s’aguantaven el riure.
Menció especial per al Roger Compte, àlies Electricman, que amb el seu estil electritza al personal, al pas que fa crepitar la neu i saltar espurnes dels esquís.
Pausa per avituallar-nos a la carpa de Salomon i per a recuperar-nos ja que, abans d’anar a dinar, l’Eduard gravarà en vídeo l’estil que exhibim esquiant.
El trinxat
Trinxats i una mica cruixits arribem a l’hora de dinar. Avui ens entaulem, que ens ho hem guanyat.
Al restaurant El Fornell, dins la mateixa estació d’esquí, ens han preparat un menú a preu tancat. Al menú no hi falta el plat estrella de la comarca, el trinxat de la Cerdanya. No ens en podíem anar sense provar-lo! (oi Cecs?).
Just for laugths
Abans de donar per acabat el Nòrdic Camp, veurem els vídeos que ens ha gravat l’Eduard, el Sergi analitzarà un per un la nostra tècnica i nosaltres aguantarem estoicament les seves crítiques (constructives).
Els nostres estils són força sui generis: «songoku quan fuig», «torero clavant banderilles», «fragairibarne» tambalejant-se, el Roger amb el seu estil «elèctric», l’Aouita fent sprints…
Sembla mentida que dels escassament 5 o 10 segons que passem per davant la càmera, el Sergi en pugui treure més d’un minut i de dos de comentaris.
Veient-nos esquiar, ara entenem molt millor què és el que fem malament. Segur que amb les claus que ens ha donat el Sergi per a corregir-ho, la propera vegada ho farem millor! (Aix, hagués estat bé poder-ho veure abans).
Ummm, crec que no m’oblido res… Ah sí, el hashtag del cap de setmana! Gràcies a l’habilitat del Roger per generar i degenerar paraules, el nostre lema va passar del #estonosepara al #estonosepaga per un cap de setmana. Però val a dir que, com a bons catalans que som, no ens vam saltar ni el peatge.
En dues línies
Aouita: «Un cap de setmana perfecte per fer entrenament creuat, sense impacte, en alçada i treballant l’equilibri de tot el cos. Ha anat molt bé per canviar el xip i entrenar d’una manera diferent«.
Carolina: «Crec que és un esport molt complet! i el patinador en pujada és molt exigent de forma física. Però… ara sí que puc verificar que sóc més d’esquí alpí! ;P Això sí, m’ha encantat l’experiència. Tenia ganes de provar aquesta modalitat! Repetir-ho? sens dubte que sí!!!«.
Cesc: «Grans professionals, amb un tracte molt humà!«.
Iolanda: «Estic molt poc en forma i suposo que això determina la meva següent observació: potser es pot alleugerir una mica el contingut tècnic i mirar de fer alguna mini excursioneta més. Una altra qüestió que crec que potser no és necessària és la xerrada sobre manteniment del material, tenint en compte que som principiants. I malgrat aquestes observacions de perapunyetes, en general va estar magnífic! Molt bé el monitor, l’alberg i tota la logística.«.
Joan: «Una bona manera d’augmentar el consum d’oxigen i la capacitat pulmonar, també d’enfortir els glutis amb les caigudes!!«.
Jose: «Desde mi punto de vista, un Nordic Camp es una buena manera de iniciarse en el esquí de fondo. Te ayuda a asimilar los conceptos básicos de forma que puedas comenzar a practicar este deporte con un poco más de confianza en tan solo un fin de semana«.
Oriol: «A mi m’hagués agradat més fer més kilòmetres el primer dia i saltar-me lo del manteniment dels esquís, però això és també per com sóc jo. Pel que fa a l’esquí nòrdic, la meva valoració és molt positiva, i m’agradaria tornar-hi i fer més kilòmetres«.
Pilar: «Per mi l’esquí nòrdic és una excel·lent manera de gaudir de la muntanya i dels paisatges d’hivern a la vegada que fas kilòmetres sobre la neu practicant un esport molt complet i tan exigent com et vingui de gust aquell dia«.
Roger: «Definitivament m’han entrat ganes de tornar-hi. Domant una mica el meu estil elèctric, això sí«.
Des del #BCteam volem agrair al Sergi Benaiges Robusté la seva implicació i actitud, el seu bon humor, la vertical, els triples mortals… però sobretot, la seva paciència infinita! Gràcies Sergi 🙂
El #BCteam way to #Barcelona2026
